Resultats de la cerca frase exacta: 10
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
au 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell 1. [...]
|
|
2.
au 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a incitar a posar immediatament en execució quelcom, a prendre una resolució, etc. [...]
|
|
3.
dropejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer el dropo. Au, no dropegis; cuita a ajudar-me. [...]
|
|
4.
palplantat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que resta dret i immòbil com si estigués clavat a terra. Au, mou-te! Què hi fas, aquí, palplantat? [...]
|
|
5.
dalt
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A la part alta. Ja són dalt. Les cambres de baix no són tan clares com les de dalt. Ell ens cridava de dalt estant. Au, puja cap a dalt! de dalt a baix D'un cap a l'altre, especialment en direcció vertical. L'escala, l'heu d'escombrar de dalt a baix. Portava el vestit esquitxat de [...]
|
|
6.
cap 3
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quan precedeix un adverbi, sol, o en altres casos en combinació amb a, expressa relacions que denoten: Direcció a. Vine cap aquí. Ves cap allà. Cap amunt. Cap avall. Cap a la dreta. Cap a l'esquerra. Me'n vaig cap a casa, que tinc tard. Au, cap a estudi, que [...]
|
|
7.
fugir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. fuig [o fugi, o fugiu] Forma d'imperatiu adreçada a algú amb què hom expressa el rebuig o el menyspreu pel que acaba de dir. Enveja? Au, fuig: enveja, jo, d'aquell pobre desgraciat? [...]
|
|
8.
or
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall preciós, groc, el més mal·leable i dúctil de tots els metalls, molt pesant, inalterable a l'acció de la major part d'agents corrosius (símbol, Au; nombre atòmic, 79; pes atòmic, 196,97). Una moneda, un anell, un rellotge, d'or. Una barra, un full, un [...]
|
|
9.
dona
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
impaciència, enuig, preocupació, sorpresa, etc., o per a introduir un matís conciliador. Au, afanya't, que no tenim tot el dia, dona! Però, dona, m'ho hauries pogut dir abans! No, dona, no!, no és com tu dius. Dona, no t'enfadis. Llevadora 2. dona d'aigua Fada que habita en fonts, en [...]
dona
|
|
10.
passar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sortir així; au, renta't la cara i passa't la pinta. Deixar córrer, dissimular. Això t'ho passo; però no tornis mai més a fer una cosa semblant. Te n'he passades moltes; però, si me'n fas una altra, no te la perdonaré. Empassar-se 3. La fruita, el peix, etc [...]
|
dona
1 1 f. [LC] Femella de l'espècie humana, especialment quan ha arribat a l'edat de la pubertat, i més especialment quan ha assolit l'edat madura. El nounat és home o dona? Fer-se dona. Una dona amb dues noies.
1 2 f. [LC] Muller. La dona d'en Tomàs. Vaig anar-hi amb la dona.
2 1 f. [LC] La dona considerada com a posseïdora de tal o tal qualitat, professió, condició, etc. Una dona de cor. Una dona de bé. Una dona de lletres, de negocis. Una dona de gust. Una dona de món.
2 2 f. [LC] Dona dotada de les qualitats que s'atribueixen tradicionalment al sexe femení. És tota una dona.
2 3 [LC] [PR] dona de fer feines Dona que treballa fent feines domèstiques i que cobra generalment per hores.
2 4 [LC] dona de la vida pop. Prostituta.
2 5 [DR] [LC] dona de llei Jurisconsulta.
2 6 [LC] dona de palla Dona que figura com a responsable quan en realitat són uns altres els que disposen.
2 7 [ME] [PR] dona del temps Meteoròloga que fa la crònica del temps en un mitjà de comunicació, especialment audiovisual.
2 8 [JE] dona orquestra Música ambulant que toca simultàniament diversos instruments que duu al seu damunt.
2 9 [LC] dona pública Prostituta.
3 interj. [LC] Expressió adreçada a una dona per a indicar impaciència, enuig, preocupació, sorpresa, etc., o per a introduir un matís conciliador. Au, afanya't, que no tenim tot el dia, dona! Però, dona, m'ho hauries pogut dir abans! No, dona, no!, no és com tu dius. Dona, no t'enfadis.
4 f. [LC] [MD] [PR] Llevadora 2.
5 f. [AN] dona d'aigua Fada que habita en fonts, en pous i en altres llocs humits.